Casals.
Generalment, quan es fa referència a dos o més membres d'una mateixa família o nissaga, els cognoms es mantenen invariables, tot i que també es poden pluralitzar. Per exemple:
Avui vindran a sopar al restaurant els Bofarull i els Montcada (o els Bofarulls i els Montcades).
Vol estudiar la [...]
tenia on anar a dormir, Ha caigut perquè en aquesta habitació no hi ha on agafar-se?), tot i que, com en el cas anterior, en un registre formal són preferibles altres solucions.
En textos que donen instruccions o indicacions, com ara títols o advertiments, és habitual trobar la mateixa construcció [...]
Fitxa
123/3Darrera versió: 16.01.2014
Títol
data (en un document)
Resposta
La manera més habitual d'escriure la data en un document és posant en xifres el dia i l'any, i en lletres el mes. Per exemple: Terrassa, 16 de gener de 2014.
Ara bé, en alguns documents notarials, com ara en testaments i contractes, s'escriu tota la data amb lletres, és a dir, tant el dia com el mes i l'any. Per exemple: Terrassa, vint desembre de dos mil tretze.
La data d'un document sol anar darrere del nom de la localitat, separada amb una coma i sense punt al final. Per exemple:
Sabadell, 31 de desembre de 2013
Cal recordar que no s'ha de posar la preposició a davant del dia: cal escriure 31 de desembre i no a 31 de desembre.
En general, el conjunt format pel lloc i la data pot aparèixer en dos llocs diferents del document:
— al capdamunt del document, arrenglerat a la dreta i abans de la fórmula de salutació — al capdavall del document, arrenglerat a l'esquerra i després de la signatura
Cada empresa o organisme tria l'opció que prefereix. És recomanable fer servir sempre la mateixa opció per donar una imatge unitària en tots els documents.
D'altra banda, cal tenir en compte que en els certificats el lloc i la data apareixen abans de la signatura, i no després, com es fa en altres documents. Això es fa així com a mesura de protecció d'aquesta dada en els certificats.
Finalment, convé recordar que hi ha documents administratius que porten dues dates: l'una és la de producció del text i l'altra és la del registre de sortida o d'entrada. Aquesta última és la que es té en compte en la tramitació formal del document, per exemple, a l'hora de calcular els terminis a l'Administració.
. Finalment, en l'expressió per sempre s'usa preferentment la preposició per, perquè emfasitza la durada, tot i que l'ús de per a és admissible. Per exemple:
Se'n va anar per sempre més (millor que Se'n va anar per a sempre més).
Font: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (19 [...]
metge).
Ahir devien arribar cap a les sis (i no Ahir arribarien cap a les sis).
La correlació entre el condicional i l'imperfet d'indicatiu (si venies...) també és possible. Es troba de vegades en registres formals, tot i que també s'utilitza col·loquialment amb un sentit expressiu. Per exemple:
Si el [...]
exemple:
L'entrenador ha canviat un defensa per un davanter.
Fes-ho tu per mi.
2.7. Causa o motiu. Per exemple:
Ho fa per interès.
Per la teva ambició ho hem perdut tot.
2.8. Agent, especialment en les oracions passives. Per exemple:
La directora ha estat rebuda pel president.
La costa va ser arrasada [...]
refereixen, és a dir, determinen de quin element parlen dins d'un grup. Aquestes oracions s'escriuen sense comes. Per exemple:
Els turistes que estaven marejats van baixar de l'autocar (s'especifica quins turistes, de tot el grup, van baixar de l'autocar: només els que estaven marejats).
Cal tenir en [...]
Cal apostrofar o no un pronom feble d'acord amb la posició que ocupa respecte del verb i si va tot sol o combinat amb un altre pronom.
Davant d'un verb que comença en vocal o h, els pronoms em, et, es, el, la i en adopten la forma elidida i s'apostrofen. Per exemple: m'ajuda, t'ajudo, s'afaita [...]
seves memòries o li publicaran les memòries)
5. El pronom en és optatiu quan substitueix el complement d'un sintagma nominal definit en una construcció amb valor partitiu. En aquest cas, cal que hi hagi una relació semàntica de part a tot entre el nom del sintagma nominal i el seu complement. Per [...]
Tot i que tots dos són verbs lleugers (verbs el significat dels quals depèn en gran mesura de què els acompanya), donar i fer tenen usos diferents. En alguns contextos, i sobretot en alguns parlars, es fa servir el verb pegar amb el mateix significat que donar i fer.
El verb donar es pot fer [...]
Hi ha una sèrie de mots que, tot i que segons les regles d'accentuació no s'haurien d'accentuar, porten un accent distintiu (anomenat diacrític) per diferenciar-los d'altres mots que s'escriuen igual, amb els quals es podrien confondre. La llista de mots que porten accent diacrític la formen [...]
Fitxa
123/3Darrera versió: 16.01.2014
Títol
data (en un document)
Resposta
La manera més habitual d'escriure la data en un document és posant en xifres el dia i l'any, i en lletres el mes. Per exemple: Terrassa, 16 de gener de 2014.
Ara bé, en alguns documents notarials, com ara en testaments i contractes, s'escriu tota la data amb lletres, és a dir, tant el dia com el mes i l'any. Per exemple: Terrassa, vint desembre de dos mil tretze.
La data d'un document sol anar darrere del nom de la localitat, separada amb una coma i sense punt al final. Per exemple:
Sabadell, 31 de desembre de 2013
Cal recordar que no s'ha de posar la preposició a davant del dia: cal escriure 31 de desembre i no a 31 de desembre.
En general, el conjunt format pel lloc i la data pot aparèixer en dos llocs diferents del document:
— al capdamunt del document, arrenglerat a la dreta i abans de la fórmula de salutació — al capdavall del document, arrenglerat a l'esquerra i després de la signatura
Cada empresa o organisme tria l'opció que prefereix. És recomanable fer servir sempre la mateixa opció per donar una imatge unitària en tots els documents.
D'altra banda, cal tenir en compte que en els certificats el lloc i la data apareixen abans de la signatura, i no després, com es fa en altres documents. Això es fa així com a mesura de protecció d'aquesta dada en els certificats.
Finalment, convé recordar que hi ha documents administratius que porten dues dates: l'una és la de producció del text i l'altra és la del registre de sortida o d'entrada. Aquesta última és la que es té en compte en la tramitació formal del document, per exemple, a l'hora de calcular els terminis a l'Administració.